La nostra opinio i argumentacio del Ple del 10 Març

PROPOSTA DE MODIFICACIO PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIO URBANISTICA DE MONT-ROIG DEL C. EN DIFERENTS AMBITS DE L’AV. DE BARCELONA DE MIAMI PLATJA .
Ens proposen la creació de dotze figures de gestió urbanística al voltant de l’avinguda de Barcelona. Proposen modificar l’edificabilitat i el volum dels habitatges a 12 zones de l’Avinguda Barcelona de Miami Platja i la idea és passar de zones on per cada 100 m² de solar es podia construir fins a 150 m² de casa, i ara, amb aquesta modificació, passaríem com a regla general per cada 100 m² de solar construït fins a 250 m² i com a màxim 300 m² per cada 100 m² de solar.

Amb aquesta modificació s’aconsegueix un major volum d’edificabilitat i els habitatges que es podrien fer serien més grans de l’habitual, però, encara petits, ja que serien de 80 m² construïts les de protecció oficial i de 90 m² els d’habitatge lliure.

És evident que cal fer de protecció oficial perquè la llei ens obliga i a més se’ns diu que les alçades màximes proposades equivalen a planta baixa i set plantes i respecte a l’ocupació màxima de la parcel·la es proposa augmentar-la fins al 100%.
Això ho diu a l’informe, però no fica com ha de ser, ja que caldrà fer un projecte de reparcel·lació i urbanització pagant els propietaris, és clar i en un termini de dos anys .

I al nostre grup municipal després de revisar exhaustivament l’expedient ens segueixen surtin dubtes i preguntes com:

Si algun propietari no s’hi vol avenir que passarà, serà d’obligatori acompliment… o si no fa el projecte, es quedarà igual la modificació puntual?
Ens contesten al Ple que no

No es planteja una uniformitat estètica que es pugui aplicar als edificis ja vigents per unificar (tancaments, reixes, escales, etc.) estaria be establir una pauta per a les parcel.les no afectades per la modificació perquè en un futur es puguin corregir detalls i igualar estèticament tot el frontal.

O la modificació estètica del frontal de l’Avinguda Barcelona en referència als locals, en quin punt es troba?

O la correcció d’electrificació aèria per quan es farà…
I per últim, en el moment de la celebracio del Ple, no s’ha parlat amb tots els propietaris, aixo vol dir que poden quedar parcel.les lliures també interessades en ser incloses a la modificació .

Ens va estranyar molt la rapidesa amb la qual han preparat aquesta modificació puntual, ja que l’informe l’equip de govern el rep dia 29 de gener i 40 dies després ja el tenim sobre la taula. Veiem molt clar l’informe favorable que ha fet l’arquitecte municipal, amb correccions, però l’informe jurídic, el qual també té correccions no diu clarament que sigui favorable és veritat que diu que es pot aprovar inicialment, però en modificacions com aquesta que afecten de manera important al nostre planejament creiem que hauria de figurar.

Hem de dir que després de veure amb molta atenció el projecte d’aquesta modificació que, per cert, en sembla un projecte molt ben fet, ens sobta que la modificació (una requalificació urbanística singular) estigui basada en criteris de titularitat i no en criteris urbanístics. No som especialistes en aquest tema, però no tenim clar que això sigui massa legal. Nosaltres pensem que una modificació aixi hauria d’estar recolzada, alhora d’escullir les parcel.les afectades, per criteris com la situació, la conveniència estrategica o altres motius de caire relacionat amb l’urbanisme, en aquest cas s’han escullit segons criteris practics de baix nombre de propietaris, per facilitar l’acord.

Sembla que la intenció sigui la de conformar un sky line a l’Av. Barcelona, s’ha pensat també en el tipus de turisme que ens visita? un turisme familiar, al que no li agraden les zones massificades, que gaudeixin de tranquil·litat i amb aquesta modificació puntual, si s’arriba a desenvolupar, creiem que tampoc s’ajusta a allò que els turistes busquen quan volen venir a visitar-nos. Aquesta modificació hauria de fer valdre aquests valors que busca el nostre turisme i també nosaltres com a població : els espais oberts integrats amb la natura, construccions que no massifiquin les zones, amb espais comercials i de serveis de qualitat.

Ens sembla encertat mirar de corregir el que no ens agrada de l’avinguda Barcelona, però creiem per exemple que l’alçada hauria d’estar limitada a la màxima alçada de cada illa per gaudir d’una avinguda homogènia, maca, ecològica, sostenible i integrada en l’espai. Per exemple el solar del Sub àmbit nº 1 de l’Avgda dels Àngels, aquí per nosaltres seria lògic que hi vagi un edifici de 7 plantes perquè és contigu a un edifici que ja les té.

És important que els pisos que es facin siguin grans, perquè puguin arribar a ser pisos de residència habitual, i no de segona. Volem una avinguda que sigui mediambientalment sostenible, que tots els edificis vagin en consonància amb les alçades, que les obres que es puguin arribar a fer es facin amb materials que no vagin en contra del medi ambient.
Aquest seria el nostre plantejament i per últim ens fem una última pregunta :

Hi ha la percepció d’un increment en la demanda de pisos tan important que els hagi fet prendre aquesta decisió de fer aquesta modificació puntual?

Nosaltres creiem que no existeix una pressió demogràfica tan important com per fer una modificació d’aquest tipus. Però al final, amb la nova regidora de VerdsX+ a l’equip de govern s’aprova per unanimitat aquesta modificació puntual : el seu model d’urbanisme !!!
No hauria estat malament recolzar el criteri en una consulta popular….


MODIFICACIO PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIO URBANISTICA MUNICIPAL (POUM) DE MONT-ROIG DEL CAMP PER A LA PERMUTA DE LA QUALIFICACIO DEL SÒL DESTINAT A ZONES VERDES I EQUIPAMENTS A MIAMI PLATJA, PER LA IMPLANTACIO D’UN EQUIPAMENT A LA PLAÇA GIRONA.
Una vegada convocat aquest ple i revisats els punts a tractar, els regidors del nostre grup municipal vam voler comentar el punts fisicament des dels lloc on es pretèn realitzar els canvis que proposa l’equip de govern. En concret en el punt que es refereix a la permuta de l’us de les dues zones esmentades la de costa zefir i la de la plaça girona , amb la finalitat de destinar aquesta última com emplaçament per a la construcció de l’ecoespai que ens varen presentar com afer sobrevingut el passat setembre.
En un principi es va confeccionar una memoria raonant la motivació per construir l’espai a a l’avinguda Gil vernet , manifestant que s’havia escullit un emplaçament central perque volien que fos un lloc amb proximitat a la gent …… tot i que a la pràctica la intenció final era que es construis a la Plaça Tarragona, pero es veu que tampoc ha pogut ser aixi.
La Plaça Girona ara mateix esta destinada a un espai de parc i zona verda. Per a tirar endavant aquesta modificació ens presenten una memoria que no preveu ni estudi social, ni mediambiental, ni procés de participació ciutadana, emparant-se en el fet que no es perd ni un ús ni l,altre en la permuta, però en canvi pensem q el tipus d,equipament que posteriorment s,hi vol construir també val la pena valorar-lo si estaria en el lloc adequat . Actualment la plaça Girona es un espai envoltat de :
– Vivendes de segona residencia
–  Amb una via del tren en procés de desmantellament i amb un futur incert però pel que sabem es centra o be en una via verda o be en un espai de transport public com a tramvia.
– Molt proper també al Passeig Mediterrani i al Passeig Maritim : espais neuràlgics de la zona turística per la seva proximitat a les cales .

Considerem que l‘ús que li correspon a un espai així no es pas el del proposat ecoespai i si clarament per una zona de verda i amb ús de parc d’oci.
Un lloc de trobada empresarial, amb espais per a reunions privades, actes de formació, un espai de generació de sinergies entre empreses, on es volen fer accions de foment de la cultura eco… com ja vam manifestar al ple del setembre, pensem que ha d’estar en un entorn empresarial , fer que en un mateix espai es barregin els interessos d’entitats empresarials i de persones privades no es com nosaltres ho proposariem i, per suposat no vam votar a favor d’aquesta proposta destinada a construir un edifici tan multifuncional que ens fa sospitar un fracàs que el porti a una nul.la fuincionalitat final.
La nostra proposta es la de que un espai empresarial i de foment de l’ecologia empresarial, ha d’estar on es realitzin aquestes activitats i si actualment no es consideren valids els espais que tenim , doncs poden esperar i accelerar els processos perque un polígon en condicions pugui ser una realitat com abans millor.
Un espai empresarial no ha de construir-se entre habitatges de segona residencia, totalment buits durant com a minim 5 mesos a l’any i plens la resta dels mesos , de families que busquen un espai de tranquilitat i gaudi.
El nostre vot aquest punt va ser en contra.


PREC PER DEMANAR QUE EL SERVEI D’ARXIU MUNICIPAL S’ADAPTI A LA NORMATIVA VIGENT.
Vam incloure als precs d’aquest Ple un tema relacionat amb un dels equipaments municipals que, segons ens consta, no gaudeix del suficient interès per part de l’equip de govern pel que fa al seu manteniment i dotació de recursos.

Farà vora un any que una entitat del municipi va adreçar una comunicació a aquest Ajuntament posant de relleu la desatenció que pateix actualment un servei que hauria de ser estratègic en la gestió municipal; aquest servei és el que, segons reglament aprovat pel Ple d’aquesta Corporació l’any 2009, té les funcions següents:

La gestió dels documents administratius.
L’accés a la documentació.
La protecció i la difusió del patrimoni documental.

Es tracta del Servei d’Arxiu Municipal del qual, malgrat que l’article 3 del seu Reglament especifiqui que l’”Ajuntament garanteix el manteniment i promoció d’aquest servei”, som conscients que això no ha estat així.

D’altra banda, en la comunicació que l’ACAM va transmetre a l’Ajuntament també s’hi advertia l’obligació de complir amb els requisits tècnics establerts al Decret 190/2009 per tal de poder integrar-se al Sistema d’Arxius de Catalunya. En aquest sentit, cal tenir present l’article 20 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, en què s’estableix que els arxius dels municipis de més de 10.000 habitants han de formar part d’aquest Sistema.

Sovint no valorem prou el patrimoni documental històric, ni som prou conscients de les implicacions que aquest servei té a l’hora de respondre de manera eficaç les demandes dels ciutadans i dins també de la mateixa administració municipal. Cada vegada més se’ns demana:

Accés ràpid a la informació.
Transparència i eficàcia administrativa.
Protecció de les dades de caràcter personal.
Consulta de documents cada vegada més recents.

De fet, històricament els arxius han estat les institucions encarregades de garantir el dret constitucional d’accés a la informació pública, desenvolupat per les lleis estatal i autonòmica de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La transparència implica la inexistència de traves discrecionals o injustificades per accedir a la informació; una informació que ha de ser de qualitat, autèntica i de confiança.

Vam citar també un exemple que hem conegut que s’ha produït en diferents casos i que estaria directament relacionat amb la preservació i la gestió documental d’aquest Ajuntament, i que pensem que ilustra molt la nostra petició: coneixem de primera mà que el departament d’urbanisme ha demanat a diversos ciutadans, en el tràmit de permisos d’obres, que justifiquin una obra consolidada i realitzada fa més de 50 anys, presentant la llicència d’obres que van obtenir en aquell moment. És molt difícil i quasi impossible que es conservi aquesta documentació per part d’un particular, jo diria que fins i tot ho és en el cas d’una empresa. Evidenment si l’administració disposés d’un sistema de gestió documental, aquestes peticions no serien necessàries.
L’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp és un servei públic i com a tal ha d’estar dotat dels recursos materials, econòmics i humans per tal que pugui exercir les seves funcions tan de suport a l’Administració com en l’àmbit patrimonial i cultural i garantint els drets individuals i d’història i memòria col.lectiva.

El nostre prec va estar adreçat a instar l’equip de govern local a parar atenció en aquest fet i a dotar el servei públic d’arxiu municipal dels recursos materials, econòmics i humans necessaris per al disseny i desenvolupament d’un sistema municipal d’arxiu com cal.



PROPOSTES JUNTS PER MONT-ROIG MIAMI PRESSUPOST 2021

Les propostes que el nostre grup municipal  pels pressupostos 2021 vam presentar a l’equip de govern,  anaven en la direcció clara de la recuperació, diversificació econòmica del municipi i del control del deute.

1.- Partida que inclogui íntegrament el cost del Poliesportiu Lleuger a l’Escola de la Mare de Déu de la Roca (500.000,- euros) i que s’incorpori directament al pressupost sense esperar a la incorporació de romanents quan es faci la liquidació del 2020.

2.- Partida per al desenvolupament de polígons industrials al nostre municipi (250.000,00,-) i que s’incorpori directament al pressupost sense haver d’esperar a la incorporació de romanents quan es faci la liquidació del 2020.

3.- Partida per millorar la connectivitat al nostre municipi (45.000 euros aquest any 2021 i 45.000 euros el 2022). Actualment les operadores ja estan treballant per millorar-la al municipi, però hi ha zones com les urbanitzacions més antigues que serà molt complicat instal·lar la fibra òptica, segurament per la falta de negoci per les empreses com succeeix amb el gas natural.

4.- Destinar un 10% de l’import d’inversions per al 2022 per impulsar els pressupostos participatius.

5.- Partida destinada a millorar l’accessibilitat, els equipaments, la senyalització, els aparcaments i els accessos i ampliar els usos recreatius de les platges fora de temporada alta. Substitució dels accessos a les platges per un material més sostenible i lleuger.

6.- Crear parcs de salut a diferents zones del municipi sobretot per la gent gran.

7.- Millora de les urbanitzacions. Dotació econòmica anual per la creació d’un pla de manteniment i millora a 8 anys perquè en aquest termini, totes les urbanitzacions recepcionades puguin tenir els serveis de qualitat que es mereixen.

8.- Construcció d’una rampa per millorar l’accessibilitat i poder accedir a l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca.

9.- Eliminació del càrrec de confiança de l’Àrea de Territori. Convocar la plaça per concurs públic si és necessària aquesta plaça per l’equip de govern.

10- Revisar el pressupost municipal  i treure les inversions i despeses  no prioritàries per aquest exercici i que es puguin desenvolupar en pressupostos posteriors per no incrementar el deute de l’Ajuntament.

PER QUÈ NEGOCIAR SI ES POT COMPRAR?

Us expliquem per què vam votar NO a la qüestió de confiança vinculada a l’aprovació dels Pressupostos 2021. Un altre cop, CAP proposta de l’oposició acceptada perquè no han tingut mai la voluntat d’incorporar-les. És inadmissible que l’equip de govern culpi a tota l’oposició del vot en contra al ple del passat dia 10 de febrer, quan són ells els qui porten uns pressupostos al plenari sense el suport necessari‼️‼️?
                                  

PER QUÈ NEGOCIAR, SI ES POT COMPRAR?

El passat 22 de Febrer en Ple extraordinari i urgent, es va aprovar una qüestió de confiança vinculada a l’aprovació del pressupost 2021. Un pressupost que va ser refusat per tota l’oposició al ple ordinari del dia 10 de Febrer.

 

L’oposició no va ser la culpable d’haver arribat a aquesta situació, va ser l’equip de govern per la seva inacció a l’hora de negociar la que es va trobar a l’últim moment sense el suport necessari per aprovar el Pressupost.

 

La posició del nostre grup municipal va ser la mateixa que la del ple Ordinari del dia 10. L’únic canvi que va introduir l’equip de govern respecte a l’altre pressupost presentat va ser l’assignació d’un sou de 26.000 euros a la nova regidora de l’equip de govern a canvi del seu vot positiu (la mateixa persona que els va votar en contra al ple anterior sense cap argumentació).

El Grup Municipal de Junts per Mont-roig Miami, no ens negàvem a fer les inversions que tenien previstes, demanàvem revisar el pressupost municipal a causa de la greu crisi econòmica i sanitària que estem patint,  treure les inversions i despeses no prioritàries per aquest exercici per desenvolupar-les en pressupostos posteriors,  i així no perjudicar a l’empresariat un altre cop i aconseguir controlar el deute (que se situarà al final d’aquest any 2021 en 15.436.009 euros).

 

Malauradament, aquesta crisi no l’han patit només els comerciants de l’Avinguda Barcelona, sinó TOT el municipi. Actualment,  la nostra taxa d’atur és del 18%, i cal posar opcions damunt la taula perquè els nostres ciutadans puguin trobar feina. Amb aquestes obres, si s’executen totes de cop, a part del col·lapse administratiu al qual ens té acostumat aquest equip de govern, no tindrem la solució pel turisme del nostre municipi  a curt termini.

 

 

A les reunions mantingudes amb l’equip de govern, no han mogut ni una coma de les partides pressupostàries i en el nostre cas, només havien de moure una partida com és la millora del litoral del Passeig de les Cales de 700.000 euros (que per cert, no està al seu programa electoral i al nostre SI) i encabir dues propostes nostres com són el poliesportiu lleuger de l’Escola Mare de Déu de la Roca i l’assignació per desenvolupar ja els polígons industrials.

 

Demanàvem més coses, però aquestes eren fonamentals i prioritàries per nosaltres. Tenim molt clar que el que toca ara és treballar en la direcció clara de la recuperació, diversificació econòmica del municipi i del control del deute.

 

Per què negociar uns pressupostos amb l’oposició quan es té l’oportunitat de comprar un vot amb els diners de tots? És més fàcil així.

 

 

 

‘De cara a la galeria’, Comunica octubre 2018

El I Concurs de Guarniments de Balcons i Façanes ens ha semblat una idea innovadora però en gairebé 4 anys de mandat aquesta és la única acció que proposa l’equip de govern per reactivar el nucli antic? Posar-lo bonic uns dies? Ens posem a treballar i elaborem un pla d’actuacions i de millora que ajudin a revitalitzar-lo i evitar-ne la progressiva degradació? Rehabilitar edificis, fomentar activitats que aportin vida social i beneficiïn el comerç, millorar l’ús i conservació del patrimoni així com la seva difusió i promoció, recuperar l’eix d’activitats amb la dinamització de locals buits i facilitar la instal·lació de locals comercials nous o repensar diferents zones de l’espai i equipaments públics podri- en ser algunes de les propostes d’inici d’aquest pla de revitalització. Ens posem a treballar?

L’N-340,les obres de la Sagrada Família?

Convertir l’N-340 en una avinguda urbana, alleugerir la circulació, disminuir el risc d’accidents i dinamitzar el comerç és un projecte necessari. Som conscients, però, del descontentament i de les múltiples queixes per part dels veïns i comerciants pel mal estar i la pèrdua notable d’ingressos que ha causat el fet de començar aquestes obres en tempo- rada d’estiu. La justificació de la subvenció no és suficient, és una mitja veritat i no justifica aquest desgavell. Els comerciants recuperaran les enormes pèrdues d’aquest estiu? No hagués estat més coherent consensuar abans aquest projecte amb els veïns i comerciants? s’ha realitzat un pla de viabilitat i manteniment d’aquest projecte? Quin percentatge d’endeutament suposarà aquesta obra? comprometrà la hisenda municipal? Destinar recursos públics a projectes de dubtosa viabilitat i retorn econòmic, l’excés d’endeutament i la mala planificació han fet que aquest estiu tinguem tota l’avinguda aixecada, impracticable, sense turistes, sense comerç i, ara com ara, sense data de finalització. Volem transparència absoluta pel que fa als terminis i despeses totals. Estarem atents a tots els moviments i decisions de l’equip de govern perquè aquesta obra es rea- litzi amb totes les garanties i amb el termini acordat.

#1ONiOblitNiPerdó

Dignitat, coratge i determinació de les veïnes i dels veïns del nostre municipi; és la data de la victòria ciutadana. Volem mostrar el nostre suport a totes aquelles persones que van patir l’actuació violenta de la Guàrdia Civil, a tota la gent concentrada i als voluntaris i voluntàries que van fer possible la votació, com també a les 4 persones del nostre poble encausades per l’1-O. No esteu sols.

L’alcalde de Reus, el que més cobra del Baix Camp seguit dels de Cambrils i Mont-roig

Aquesta setmana el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública ha publicat un informe on surten totes les percepcions salarials que tenen els alcaldes i alcaldesses de tot l’Estat espanyol.Dins d’aquesta classificació es divideixen els màxims responsables dels consistoris entre els quals tenen una dedicació exclusiva, parcial o la sense dedicació –aquells que no tenen un sou per exercir aquest càrrec. Des de TarragonaDigital descobrirem quins són els alcaldes i alcaldesses, a més dels regidors, que més diners cobren de les comarques tarragonines.

Els consistoris que el seu alcalde té un salari més elevat són els de Reus, Tarragona i Salou. En aquest sentit, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, hi té una dedicació exclusiva del seu càrrec i té una percepció salarial de 74.999,94 euros. Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, té un salari de 69.040,33 euros i també amb dedicació a temps complet. Mentre que el tercer, l’alcalde de Salou, Pere Granados, té una dedicació parcial i una retribució anual de 52.250,10 euros. En tots tres casos, les percepcions econòmiques que tenen són només del sou corresponent al càrrec, ja que, en l’informe, s’hi explica que no se’ls hi dóna més diners per assistències i altres percepcions. 

Tanmateix, també s’ha fet públic el salari del president de la Diputació de Tarragona. En aquest cas, la percepció salarial de Josep Poblet és de 74.999,96 euros amb una dedicació exclusiva, per aquest càrrec.

 

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, en una imatge d'arxiu.

Els alcaldes de Tarragona, Salou i la Canonja, els que més cobren al Tarragonès

A la comarca del Tarragonès els alcaldes dels municipis que més cobren són els de Tarragona, Salou –el segon i tercer municipi on més cobren a la demarcació de Tarragona– i la Canonja.

En aquest cas, Josep Fèlix Ballesteros guanya un total de 69.040,33 euros per una dedicació completa a l’Ajuntament de Tarragona, mentre que Pere Granados té un salari de 52.250,10 euros amb una dedicació parcial a l’Ajuntament de Salou. El tercer municipi de la comarca del Tarragonès que el seu alcalde té un salari més elevat és el de la Canonja. En aquest sentit, Roc Muñoz, alcalde de la Canonja,  guanya un total de 45.000 euros per una dedicació exclusiva al consistori. Tanmateix, el batlle de Torredembarra, Eduard Rovira, guanya un total de 39.999,96 euros.

D’altra banda, els alcaldes que menys cobren a la comarca són els de Vilallonga del Camp amb un sou de 2.330 euros, el d’Altafulla amb 3.495 i el del Catllar amb 9.600 euros. En aquest cas, tots tres cobren els diners d’assistències i altres percepcions, ja que no tenen dedicació. A més, hi ha dues poblacions de la comarca que no surten en el rànquing, Vila-seca i el Morell, tot i que el poble costaner si que ho va enviar, però falta un segell per validar-la. Tanmateix, segons informacions oficials, l’alcalde del Morell, Pere Guinovart, té un salari de 26.759,04 euros.

 

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, durant el balanç dels 'Dilluns amb l'alcalde'

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, el que més cobra al Baix Camp | JORDI OLÀRIA

L’alcalde de Reus, el que més cobra del Baix Camp seguit dels de Cambrils i Mont-roig

Carles Pellicer, alcalde de Reus, és el que té un salari més elevat entre les alcaldies del Baix Camp amb 74.999,94 euros. Després de l’alcalde reusenc, a la comarca la que cobra més diners és l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, en 51.591,45 euros amb una dedicació exclusiva. En tercer lloc, l’alcalde de Mont-roig del Camp, Francisco Morancho té una retribució salarial de 47.216,96 euros. 

A més, l’alcalde de Riudoms, Josep M. Cruset, té un salari de 4.475,74 euros i no hi té una dedicació completa, mentre que el batlle de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia, percep un salari de 45.000 euros per una dedicació exclusiva.

D’altra banda, els alcaldes dels municipis del Baix Camp que menys cobren són els de l’Almoster 486 euros –el que menys cobra a la demarcació de Tarragona–, el de l’Alforja amb 586 euros i el de les Borges del Camp amb 1.650. Tots tres no tenen una dedicació completa en el consistori.

Els municipis que no surten en la llista de salaris dels alcaldes i regidors són els de Riudecols, l’Argentera i Maspujols. Aquest últim ha entregat la informació, però hi falta un segell per ser validat.

Font: https://tarragonadigital.com/comarques/sous-alcaldes-regidors-ajuntaments-provincia-tarragona?bot=ct

Dia mundial dels docents

Gràcies Jordi, Montse, Eva, Sara, Marta, Judit… i tots els educadors, mestres, professors, formadors, docents i professionals de l’educació que cada dia quan arribeu a la llar d’infants, escola o institut dieu ‘Bon dia!’ amb un somriure d’orella a orella.
A vosaltres, que sou el punt de referència i model inqüestionable dels nostres infants i joves perquè amb la vostra manera d’educar i d’ensenyar copseu les aptituds dels vostres alumnes i feu que emergeixi el millor de cadascun.
Simplement, gràcies!
Endavant, molt bon curs 2018-2019!
#diadocents2018 #docents #gràcies

PDeCAT
Tots els drets reservats

Els Xuts representen, per segon any seguit, ‘Dames i Vells’

Redacció

04-10-2018

Dins el marc de la Festa Major i per segon any consecutiu el grup de teatre Els Xuts i la Kobla d’en Taulell van representar el Ball de Dames i Vells que va tenir molt bona acceptació pel nombrós públic que ho va seguir amb molt d’interès. El dissabte, dia de Sant Miquel, a les 7, les 8 i les 9 del vespre (a l’aparcament de la Casa de Cultura, a la plaça de Joan Miró i a la font de la presó, respectivament), a més del diumenge dia 30 altre cop a la presó, Els Xuts van anar desgranant els seus acudits àcids i criticant, com correspon, tot déu, especialment les autoritats.

Destacarem també, la Kobla d’en Taudell que, amb la seva música, donen un plus afegit de qualitat a la representació de Dames i Vells, tot i que poden, per algú, passar un xic desapercebuts.

Per acabar, direm que Els Xuts editaran 125 llibrets numerats i que, a més, puguin ser col·leccionables i vagin donant una visió satírica del poble.

Una representació de Dames i Vells de Tarragona van assistir a l’espectacle a Mont-roig, i us recordarem que han estat denunciats pel contingut del seu espectacle per uns intolerants i desaprensius tarragonins que només saben criticar i mossegar, però que no accepten crítiques dins la llibertat d’expressió (Festa Major de Santa Tecla d’enguany). També els Vileros i Mariners de Cambrils (Ball parlat que enguany, al 8 de setembre, han representat per primer cop l’espectacle) van assistir a la representació dels nostres Xuts.

Felicitats Xuts i endavant, que no pari l’espectacle!!

Font: https://ressomont-rogenc.cat/els-xuts-representen-per-segon-any-seguit-dames-i-vells/

L’equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig menysprea el patrimoni de la pagesia

Grup Barracaire de Mont-roig – Centre Miró

04-10-2018

Les barraques de pedra seca són un element molt rellevant del patrimoni arquitectònic de la pagesia. Molt probablement el proper mes de novembre la UNESCO declararà, en primera convocatòria, l’”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Si no fos el cas, sembla que ho seria en segona convocatòria el novembre del 2019.

El Grup Barracaire de Mont-roig del Camp va ser qui va coordinar i compilar la informació del dossier de la pedra seca a Catalunya a presentar a la UNESCO. Cal recordar que aquest mateix grup fou qui aconseguí (no pas l’Ajuntament) que cinc barraques del municipi fossin declarades “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic. Això es va publicar el 19 d’abril de 2016 al Diari Oficial de la Generalitat (DOG). Aquestes barraques són les úniques construccions d’aquesta mena que tenen aquesta qualificació al Principat.

Quina ha estat la participació de l‘equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig en aquesta important distinció? Podríem dir que cap, però més exacta seria afirmar que va intentar que no fos concedida la catalogació de BCIN.

Anem a pams. Quan vam tenir elaborat el dossier de la proposta de BCIN, a mitjans de 2014, el vam presentar a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat. Aquest expedient es va acceptar i es va publicar al DOG el 21 de novembre de 2014. Deia, entre d’altres coses, que calia “notificar aquesta resolució a les persones interessades, donar-ne trasllat a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp…”.

Què va fer aleshores l‘equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig? Doncs, informar a la Generalitat que els plànols que s’annexaven a l’expedient no eren correctes. La Generalitat, després de comprovar la veracitat i idoneïtat dels plànols, va aprovar, tal com dèiem abans, la declaració de BCIN el 19 d’abril de 2016.

Què va fer l‘equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig al saber la declaració de BCIN? Res. No va donar les gràcies al Grup Barracaire de Mont-roig per haver aconseguit aquesta important distinció per al municipi.

Què li va costar a l’Ajuntament de Mont-roig la feina i tràmits previs a la declaració de BCIN? Zero euros. Mentre, alguns consells comarcals de Catalunya dediquen un considerable pressupost econòmic (calen varis professionals: arquitecte, etnògraf…) per preparar el dossier de declaració de BCIL (“Bé cultural d’interès local”), un estadi anterior al de BCIN de Mont-roig.

Què espera el Grup Barracaire de Mont-roig de l‘equip de govern de l’Ajuntament quan la UNESCO declari Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat “LArt de la pedra seca: coneixements i tècniques“? Doncs que no tinguin la gosadia d’intentar apropiar-s’ho. Que reconeguin la feina feta i en facin una significativa difusió. Amb això: ens darem per ben pagats!

Resum: Molt possiblement seran Patrimoni de la UNESCO i Mont-roig tindrà les cinc úniques barraques BCIN de Catalunya i no, precisament, gràcies a l’actual equip de govern del seu Ajuntament.

(continuarà)

Font: https://ressomont-rogenc.cat/lequip-de-govern-de-lajuntament-de-mont-roig-menysprea-el-patrimoni-de-la-pagesia/

1-O, Mont-roig commemora el referèndum de l’any passat i recorda la brutal repressió de la GC

Miquel Anguera, “Beatet”

04-10-2018

Més de 400 persones van participar en els actes de commemoració del referèndum d’autodeterminació del passat 2017 (es van comprar 320 torxes i es van exhaurir totes. Molta gent anà a la marxa de torxes sense poder-ne portar).

Malgrat un dilluns ventós i amb mal oratge, la gent va respondre a la crida de l’ANC i va participar massivament en la marxa de torxes des la presó del carrer de la Pica fins a l’institut Antoni Ballester, col·legi electoral on l’any passat es dugué a terme la votació del referèndum (l’alcalde de Mont-roig no havia deixat cap local municipal). Ja el dissabte a la nit, 85 persones van dormir a l’IES per vigilar la seu de la votació.

Tothom recordarà la brutal actuació de la guàrdia civil aquell dia i que el passat dilluns vam commemorar. La marxa de torxes de les més de 400 persones pels carrers de la Vila (Pica, Major, plaça de Joan Miró, Riba i Mestre, Agustí Sardà, Indústria, Aureli M. Escarré i U d’Octubre) fou acompanyada pels timbalers Cop de Cap de Cambrils que van amenitzar el recorregut amb els seus ritmes variats i ensordidors. Arribats a l’IES es cantà els Segadors per, posteriorment, anar al K1 per continuar la commemoració.

Arribats al K1 (ni la meitat dels congregats van poder-hi entrar, per ser un local clarament insuficient), membres de l’ANC i del col·lectiu Àvies i Avis per la llibertat dels presos polítics van llegir un manifest i també es passà, en una gran pantalla un CD amb tota la història de l’independentisme a Mont-roig des del 2010. Per acabar, es va obsequiar amb un petit detall els membres de les meses d’aquell 1-O que són els que van estar a primera línia i van sofrir més directament la ràbia i la impotència de la guàrdia civil desplaçada a l’IES Antoni Ballester. La commemoració es va acabar amb un piscolabis-sopar que cadascú s’havia portat. Membres de l’ANC, de les Àvies i Avis i d’altres mont-rogenques van portar cocs ràpids, coca i d’altres queviures i begudes que van compartir fraternalment.

El fracàs del govern de Madrid l’1-O fou clamorós (no van trobar ni urnes ni paperetes i malgrat les promeses que no es votaria i que no hi hauria referèndum, la gent vam votar i vam guanyar). Això no ho van perdonar (ni ho perdonen) i d’aquí la fortíssima repressió, política, judicial i policial.

Hi ha un abans i un després de l’1-O del 2017 i Mont-roig no ho oblidarà mai, com tampoc no ho farà tota la resta de localitats del Principat. La commemoració de l’altre dia n’és una prova irrefutable. Gràcies ANC i Àvies i Avis per la Llibertat dels Presos Polítics. Visca Mont-roig i Visca Catalunya lliure!!

Font: https://ressomont-rogenc.cat/1-o-mont-roig-commemora-el-referendum-de-lany-passat-i-recorda-la-brutal-repressio-de-la-guardia-civil/