Blog del Grup Municipal de Junts per Mont-roig Miami
JxMM Mont-roig del Camp
Un reconeixement a l’esforç, dedicació i trajectòria de les entitats, associacions esportives i esportistes locals.
Felicitats a tots i gràcies per portar el nom del nostre municipi arreu. Us encoratgem a seguir treballant i gaudint de l’esport amb il·lusió, esforç i dedicació perquè l’esport és lleure i salut, però també són valors i una gran eina de cohesió social. Enhorabona!
Podeu veure el recull de fotografies aquí
#Mont_roig del Camp és el 5è municipi de la província on l’alcalde cobra més.
A part del sou de l’Ajuntament, el nostre batlle ocupa els càrrecs de:
– #vicepresident 2n del Consell Comarcal del Baix Camp
– #vocal de la Junta General de #Secomsa, empresa comarcal de recollida selectiva de residus.
– #membre del Consell d’Administració de #Secomsa
– #membre de la Comissió Executiva de #Secomsa
Ballesteros percibe un 30% más que Pellicer. Los ediles de Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp o Sant Carles de la Ràpita están entre los que más ganan. Los de El Vendrell y Tortosa, entre los que menos
Cuál es el salario de los alcaldes tarraconenses? ¿Y la suma con las dietas que perciben por su asistencia a reuniones? El Ministerio de Hacienda, a través del portal de transparencia del Gobierno, ha publicado un informe, con datos de 2016, en el que se detallan los salarios de esos cargos electos.
En la provincia hay notorias diferencias: de los más de 68.000 euros que cobra el alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, a los 420 al año que percibe Rosendo Roig, su homólogo en Vallclara, en la Conca de Barberà.
El ránking no coincide, salvo en contadas ocasiones, con el de los municipios por volumen de población ni tampoco por presupuesto. Las dos primeras posiciones sí encajan con los ayuntamientos más poblados. Tarragona está en el primer puesto, mientras que Carles Pellicer, de Reus, figura en segundo, percibiendo 52.941 euros, casi un 30% menos.Seguidamente se rompe la regla que dice que a mayor población, unos honorarios más altos.
Martí Carnicer, alcalde de El Vendrell, tercera ciudad en población de la provincia, aparece en la parte baja de la lista, con un sueldo de unos 11.000 euros, por su dedicación parcial. Tampoco Ferran Bel, máximo representante municipal de Tortosa, está entre los primeros lugares. Aparece ‘sin dedicación’, cobrando algo más de 21.000 euros. Lo mismo sucede con Albert Batet, el alcalde de Valls. Del municipio cobra únicamente en indemnizaciones, alcanzado los 25.500 euros.
En algunos casos, los políticos con más de un cargo se quedan con un único sueldo, y el resto de ganancias las perciben a través de indemnizaciones por conceptos como asistencias a plenos o reuniones, cantidades también reflejadas por Hacienda.
Perafort, el récord por población
El alcalde de Salou, Pere Granados, es el tercero que más cobra, con un poco más de 52.000 euros, a pesar de que la capital de la Costa Daurada tiene menos censo que Cambrils, que aparece en la cuarta posición. Camí Mendoza, edil de la villa marinera, percibe 51.300 euros.
A continuación destacan dos localidades que no están entre las diez más pobladas pero en cambio aseguran honorarios abultados para sus alcaldes: Mont-roig del Camp (48.500 euros) y Sant Carles de la Ràpita (48.480). Los alcaldes de Calafell, Amposta, La Canonja o Vandellòs i L’Hospitalet aparecen a continuación.
El ránking cambia si se tiene en cuenta el salario en función de la población del municipio. En ese caso, el alcalde que más cobra, de entre los 20 primeros de la lista, es Joan Martí, de Perafort, con 41.199 euros anuales repartidos en 1.253 vecinos, lo que arroja una media de 32,8 euros. La segunda posición es para Eudald Roca, de La Secuita, con 39.999 euros repartidos en 1.676 vecinos, lo que da una media de 23,8 euros por cabeza. A continuación aparece Josep Maria Bauxeda, edil de Ascó (23,7 euros).
En el lado opuesto de la balanza se encuentran varios municipios de pequeñas dimensiones en los que los ediles solo perciben dietas por asistir a determinadas reuniones. Es el caso de Magí Balcells, alcalde de Les Piles (Conca de Barberà), que percibió 485 euros, o el de Elisenda Barceló, en Arbolí (Baix Camp), que comunicó unos 681 euros de ingresos.
Ballesteros, en Tarragona, cobra una cantidad ligeramente superior a la de otros alcaldes de capitales de provincia en España con censo parecido. Así, esos 68.356 euros que se embolsa quedan por detrás de los 70.000 que cobra Àngel Ros en Lleida pero por encima de lo que percibe el primer edil de León (58.700 euros), el de Salamanca (66.400), el de Huelva (61.100), el de Badajoz (56.600), el de Logroño (55.510) o el de Castellón (52.867), todas ellas ciudades de dimensiones similares a Tarragona.
A pesar de que muchos no lo han hecho, los ayuntamientos españoles están obligados a remitir los salarios en base a la ley de transparencia de las administraciones públicas.
Font: https://www.diaridetarragona.com/tarragona/El-sueldo-anual-de-un-alcalde-en-la-provincia-de-420-a-mas-de-68.000-euros-20180121-0027.html
Tres càmpings del nostre municipi, premiats com els millors d’Europa! Enhorabona Camping Els Prats Village, Playa Montroig Camping Resort i Camping La Torre del Sol! #Mont_roigdelCamp
L’any 2017 es van fer més de 8,7 milions de pernoctacions a la província de Tarragona, un augment del 4% respecte a l’any anterior.
Vuit dels establiments que pertanyen a l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, Càmpings Tarragona -Unique Camping Destination-, han estat premiats amb les majors distincions del sector campista, que reconeixen els millors càmpings de tot Europa, després d’uns exigents processos d’inspecció i valoració dels organitzadors.
Els premis internacionals del sector campista s’han lliurat en el decurs de dues gales celebrades a Utrecht (Holanda) i Stuttgart (Alemanya). Uns guardons que són atorgats per l’ANWB i també per la prestigiosa guia alemanya Allgemeiner Deutscher Automobil-Club e.V. (ADAC), les associacions automobilístiques de referència a Holanda i Alemanya, que integren uns 21 milions de persones.
A la fira de Vakantiebeurs d’Utrecht, l’ANWB concedeix dos importants premis a diferents càmpings: els ANWB Erkende TopCampings d’Espanya 2018 i el Camping Van Het Jaar 2018 (Càmpings de l’any 2018). Al primer han estat guardonats vuit càmpings de la Costa Daurada:
Mentre que al segon, Camping Van Het Jaar 2018 (Càmpings de l’any 2018), el Càmping & Resort Sangulí Salou ha estat el guanyador de la Categoria a l'”Establiment amb les millors instal·lacions d’allotjament de lloguer”. Aquest premi l’escullen els usuaris després d’una selecció dels millors 40 càmpings de l’any per part d’un jurat especialitzat.
D’altra banda, l’ADAC, l’homònima de l’ANWB a Alemanya, ha atorgat l’ADAC Superplatz d’Espanya 2018 a diferents càmpings que destaquen per la seva qualitat i que han estat classificats i catalogats amb 5 estrelles, la màxima puntuació de l’ADAC. Els premiats de la Costa Daurada han estat:
Joan Anton, president de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, ha mostrat el seu “orgull” per tots aquests premis rebuts “després de tots els esforços i inversions que fem constantment per innovar i millorar les nostres instal·lacions i serveis”.
A més, afegeix que “és una motivació extra rebre aquests premis tan rellevants, però també una enorme responsabilitat de saber que els nostres campistes vénen als millors càmpings d’Europa i, per tant, busquen el millor del millor”.
Bona temporada per al sector
Aquests reconeixements consoliden la completa oferta campista de la província de Tarragona i la posicionen com a referent europeu únic al sud d’Europa. També posen de manifest, un cop més, la important tasca que desenvolupen Càmpings Tarragona i la FEHT, la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona, per promocionar i donar suport als càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre que tanquen una temporada molt satisfactòria, amb una xifra rècord de més de 8,7 milions de pernoctacions, un 4% més que el 2016.
Joan Anton, assegura que “estem molt satisfets amb els resultats de l’any 2017, però ara ja toca concentrar-se en la nova temporada i amb tots els reptes que tindrem, com per exemple, fidelitzar els campistes i seguir amb la modernització de les nostres instal·lacions amb inversions importants”.
Inici de la campanya de promoció
Càmpings Tarragona ha començat aquesta setmana la seva promoció internacional amb presència a la Fira d’Utrecht, Vakantiebeurs, del 9 fins al 14 de gener.
Es tracta de la 48 edició d’aquest certamen on cada any hi passen més de 100.000 visitants. Un esdeveniment ideal perquè els professionals i els estiuejants holandesos rebin consells personals d’agents de viatge, organitzacions turístiques i experts locals. Càmpings Tarragona hi assisteix amb l’objectiu de promocionar la destinació de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre com una de les ofertes turístiques en càmpings més completa i apreciada d’Europa.
L’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, Càmpings Tarragona, -que l’any passat va celebrar el seu 40 aniversari- forma part de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) i representa 56 càmpings presents a tot el territori de la província.
Font: https://www.diaridetarragona.com/tarragona/Vuit-cmpings-de-Tarragona-premiats-com-els-millors-dEuropa-20180112-0044.html
L’ACA ha dut a terme, d’acord amb els estàndars que estableix la directiva europea de qualitat d’aigües de bany, un total de vuit controls analítics (un cada dues setmanes) en la campanya que s’ha fet –com cada any- entre l’1 de juny i el 15 de setembre, els quals han examinat la qualitat microbiològica de l’aigua i han avaluat la presència dels indicadors microbiològics Escherichia coli i enterococs intestinals, que permeten saber si hi pot haver contaminació fecal a l’aigua. Les analítiques per analitzar la qualitat de l’aigua de bany s’han dut a terme en els laboratoris de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
El Jordi Ledesma és un escriptor cambrilenc que ja ha vist publicades tres novel·les seves: Narcolepsia(2012) -que també va ser publicada a Mèxic-, El diablo en cada esquina (2015) i Lo que nos queda de la muerte (2016). A més, també ha autopublicat un poemari –Agua de mayo– (2003) i ha col·laborat en el recull Diez negritos: nuevas voces del género español amb El eco inexistente (2015). A més, l’autor cambrilenc confia en tenir enllestida una altra novel·la a finals d’estiu.
Ledesma confessa que, des de ben petit, ha tingut vocació de narrador. “Quan era un nen, escrivia contes. Quan era adolescent, poemes. Tot eren petites històries”, detalla. Actualment, l’estil que el caracteritza es decanta pel gènere negre perquè Ledesma considera que, d’aquesta manera, “aconsegueix fer un retrat del món tal i com ell l’entén, denunciar les injustícies i treure a relluir el que passa als carrers: abús, marginalitat, conductes fosques que són metàfores del que passa a la nostra societat, en la qual el crim hi és intrínsec des del mateix moment en què comencem a conviure”.
Entrevistes amb delinqüents per posar-se en la seva pell
La seva font d’inspiració és ben diversa: d’una banda, Ledesma explica que intenta emular els autors que li agraden amb la seva veu pròpia. D’altra banda, beu de les pàgines de successos dels diaris -“sempre he tingut morbo per aquestes coses”, diu entre rialles- i també s’entrevista amb delinqüents per saber de primera mà com operen a l’hora de delinquir.
En la seva darrera creació (Lo que nos queda de la muerte), l’escenari és Cambrils. “No ho diu directament en el text, però qualsevol cambrilenc ho veurà: un poble amb dos fars, entre Reus i Tarragona”, explica Ledesma. El rerefons d’aquesta novel·la “s’assembla molt al que ell va viure, i els personatges tenen a veure amb ell”, narra l’escriptor. D’aquesta manera, confecciona una història quotidiana i propera que, tal i com reconeix Ledesma, “no li ha costat gens de contextualitzar, perquè va viure en el lloc i en l’època del narrador”.
“Els delinqüents són humans”
“No deixen de ser persones que tenen una feina extrema. Crec que d’això van les meves històries. Per exemple, Narcolepsia tracta de gent bona que fa coses dolentes. En tot cas, les meves històries són fictícies però discorren en un món real. Jo vull fer realisme amb les meves novel·les. A partir de preguntes que jo em faig, creo els meus personatges i els meus escenaris. I l’objectiu de la meva literatura és que els lectors es qüestionin encara més coses”, reconeix Ledesma. Per tant, són novel·les que no responen els interrogants. Al contrari: generen més incertesa per estimular el lector al voltant del món en què vivim i de la societat que conformem.
Font: http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=23796
Un lugar elevado que nos permite contemplar desde otro punto de vista Tarragona, Salou, Cambrils, Miami Platja y L’Hospitalet de l’Infant.
Los orígenes de la ermita se remontan a finales del siglo XII. Por aquellos tiempos un castillo feudal, se levantaba en la zona de Mont-roig sobre los restos que se conservan de las antiguas murallas y que se pueden observar a mano izquierda según entramos en el recinto del santuario.
La arquitectura de esta iglesia es modesta, sin excesivos lujos. Predominan los arcos de medio punto y la escasa luminosidad que presenta impregna su estructura . Esta sencillez en las formas nos transmite una paz y sosiego difícil de superar. La capilla contiene un pequeño oratorio, donde se encuentra la figura en madera de la Virgen, en un tono ennegrecido que nos evoca a la Virgen de Montserrat, acompañada por el Niño.
Por otro lado, a los pies de la ermita se alza un pequeño campanario propio de este tipo de construcciones. Esta ermita ofrece un servicio de hospedería donde los ermitaños que cuidan de ella, disponen de restaurante y alquiler de habitaciones.
En la parte superior de la colina encontramos la capilla de Sant Ramón de Penyafort, una construcción de 1826 que se utilizaba con el fin de orientar a los marineros para llevarlos a buen puerto, función que todavía perdura.
El espacio natural que la envuelve es de una belleza extraordinaria. Encontramos varias fuentes y lugares donde poder comer y descansar al aire libre. Próximo a la ermita se halla un maravilloso mirador natural al que se accede desde un camino excavado en la roca. A lo largo del camino se advierten extraordinarias cavidades creadas por la erosión y el paso del tiempo sobre la inmensa roca, un legado que nos deja este tipo de materiales.
Este entrañable paraje esconde un sinfín de leyendas, entre las que cabe destacar la del Rey Moro, un relato que data de los tiempos de la Reconquista, una historia que narra la caída del monarca con su caballo por la bajada de la ermita tras su intento de asaltar el santuario, que hoy pone nombre a este particular barranco.
Si durante su visita a la ermita del Mont-roig aprieta el hambre, el Restaurant de l’Ermita Mare de Déu de la Roca, ofrece una amplia carta para sus clientes. Este complejo hostelero se convierte en la mejor opción para aquellos visitantes y turistas que circundan la zona. En verano la ermita se puede visitar de 9.00 de la mañana a 21.00 de la noche, y en invierno de 9.00 a 18.00 h de la tarde, sin contar los martes, en ambas temporadas, que está cerrado.
Estampas y recovecos
Realizar un paseo desde la localidad de Mont-roig del Camp hasta la ermita es una excursión muy recomendable. Aparte de activar nuestro cuerpo con algo de actividad física, abastece con un sinfín de espléndidas estampas, unos recovecos maravillosos donde quedamos deleitados por sus hermosas vistas y extrema belleza como la Piedra de los Ángeles, las Escaleras del Diablo o la Cova Foradada, donde se entra por un lado y se sale por otro.
Para llegar hasta la ermita, se puede acceder desde la N-340 o bien desde la AP-7 y tomar la salida de Montroig, cogiendo la carretera T-322. Si se decantan o prefieren optar por una iniciativa más saludable, como es ir a pie, se puede hacer desde varios senderos GR-192, tramo también denominado como Camino Viejo de la Ermita. Este último nos conduce en 25 minutos a nuestro destino, donde nos esperan unas vistas impresionantes.
Font: https://www.diaridetarragona.com/naltros/Una-ermita-legendaria-en-Mont-roig–20170808-0005.html
«Este año cumplo un par de años vigilando La Pixerota y uno que estuve en la que llaman Cristal. Sobre la experiencia de esta playa, puedo decir que es una de las más apaciguadas y su limpieza depende del día», ríe mientras divisa la hilera de bañistas de delante de la caseta. La rutina incluye informar de algunos de los servicios de los que dispone la zona a aquellos que no están familiarizados y velar por la seguridad de todos. Uno de los principales reclamos de la playa también es su carril náutico, tener espacio para poder atracar embarcaciones además es clave. «Muchos se vienen con sus motos acuáticas hasta aquí para poder comer en el chiringuito, que es muy popular», evidencia Vilà. Otro testigo de muchas de las historias que se cuecen en la arena es también Cesc Cueto Martín, más conocido en la zona como ‘El Cueto’. Es el dueño del Chiringuito de La Pixerota y cuenta con parientes también dedicados a la rama de la hostelería y hace gala de ello muy orgulloso.
Sobre la crisis, «algo se ha notado. Aunque nos caracterizamos por ser trabajadores. Mientras lo hagamos, estamos tranquilos», valora contento Cueto. Tantos años de trabajo lo han curtido, aunque conserva mucha humildad: «La gente dice que le gustan mis hamburguesas pero lo importante es que ellos lo digan, no yo». El aspecto culinario triunfa en la zona. Cerveza, hamburguesa y patatas es lo que se come en La Pixerota.
Hasta la playa en moto
Y es cierto, un ejemplo práctico es el de la madrileña Belén García, quien reconoce haber probado tales delicias después de haber vivido en la zona más de 20 años. «Nosotros tenemos una casa cerca del mar, en la que vivimos todo el año. Contamos con una barca incluso y muchas veces hemos venido hasta aquí con una embarcación, una Zodiac», explica la bañista. Muchos de los bañistas se acercan a esta playa con su embarcación acuática
Otra de las virtudes que resalta Noelia Costa, natural de la Vall d’Aran, y bañista habitual de la zona de Mont-roig durante cerca de una década, «es que la relación calidad y precio en la oferta de la zona es muy buena». Apunta que es una playa que no tiene «muchas piedras» y «apta para los más pequeños, que están más seguros porque no hay tanta profundidad», expone Costa.
En el caso de Maribel Martínez, elige La Pixerota «porque acudiendo a la hora que sea, siempre encontramos sitio. Veraneamos aquí durante años y la vemos algo sucia», concluye.
Las hamburguesas más conocidas del verano
Mientras ultima los preparativos culinarios de la petición más reciente, Cesc Cueto Martín, repasa las mesas que faltan por servir en el Chiringuito de la Pixerota. Es un día caluroso, de comienzos de agosto, y ya piensa en el ritmo de la noche, cuando sus famosas hamburguesas ejerzan de reclamo para muchos visitantes. «Llegadas las 9 horas de la noche, aquí se forman unas colas de una hora. Hay que reservar con antelación y lo que realmente nos funciona es el boca a boca. Nuestra fórmula no es otra que nuestra manera de cocinar de siempre», explica Cueto resuelto.
Según destaca risueña una de las trabajadoras, que se encuentra a su lado, «el secreto está en las cebollas» y «el trato también es fundamental». Lo corrobora mientras ya prepara un arsenal de porciones de lo más amplias. «Hay que darse prisa», dice la chica. Y consigue hacerlo todo sin llorar. El negocio familiar ha estado al pie del cañón durante cerca de 41 años y se ha consolidado por la estrella de la carta, pero también acoge a clientes muy leales. Sobre el futuro Cueto dice, ahora más crítico, que «seguiremos, si las administraciones nos dejan».
Font: https://www.diaridetarragona.com/naltros/La-Pixerota-entre-barcas-y-delicias-20170807-0024.html
L’escriptora i la Il·lustradora, amb un grup de dones, durat la presentació del llibre
L’escriptora Judit Robert i la il·lustradora Cristina Rom han presentat el llibre ‘Som xuts!’, editat per Ganzell, amb la idea d’intentar transmetre a les noves generacions la passió per la història i el poble de Mont-roig del Camp.
L’acte s’ha dut a terme a la plaça Joan Miró de Mont-roig del Camp amb una elevada concurrència. Hi han intervingut Elisabet Martí, presidenta de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Mont-roig, l’editor Eduard Boada, les autores Judit Robert i Cristina Rom, la dissenyadora Laura Vernet, el fotògraf Joaquim Corts, Anton Bernal, del Centre Excursionista l’Areny, Georgina Ferré i Josep Maria Fortuny, filòlegs i Fran Morancho, alcalde de Mont-roig. Ha tancat l’acte els Gegants del Barri de Dalt, el Pitot i la Pitota, acompanyats dels grallers.
Públic que ha assistit a la presentació
El llibre ‘Som xuts!’, editat en forma d’àlbum a tot color és una aposta clara per posar en valor diferents elements de la història, el poble i el paisatge del conjunt del municipi de Mont-roig del Camp. Al voltant del llibre s’hi organitzaran un seguit d’activitats, com tallers i rutes excursionistes. Fins al dia 31 d’agost al Calidoscopi de Mont-roig es podrà veure una exposició sobre el llibre, amb làmines originals de Cristina Rom i fotografies de Joaquim Corts.
Font: http://diaridigital.tarragona21.com/judit-robert-i-cristina-rom-posen-en-valor-mont-roig-amb-el-llibre-som-xuts/
El mestre Benaiges va deixar Mont-roig del Camp per anar a ensenyar en un petit poble de Burgos amb el mètode Freinet, un sistema revolucionari a l’època basat en l’autoaprenentatge dels alumnes
El mestre Benaiges va deixar Mont-roig del Camp per anar a ensenyar en un petit poble de Burgos amb el mètode Freinet, un sistema revolucionari a l'època basat en l'autoaprenentatge dels alumnesRecupera les històries tots els herois a http://www.canalreustv.cat/programes/herois-del-llamp
Publicado por Canal Reus Televisió en sábado, 29 de julio de 2017
Recupera les històries tots els herois a http://www.canalreustv.cat/programes/herois-del-llamp
L’AP-7 serà gratuïta per als vehicles de residents que realitzin un trajecte d’anada i tornada, el mateix dia, entre alguns dels peatges compresos entre Vilafranca del Penedès – sud i Alcanar. Aquest és un dels ítems de la proposta que aquest dilluns a la tarda al Departament de Territori i Sostenibilitat, els consellers Josep Rull i Joaquim Forn han exposat als alcaldes de les comarques de Tarragona per resoldre el conflicte de mobilitat a l’N-340. A diferència de la proposta inicial, aquest cop s’ha ampliat la bonificació que s’aplicarà als transportistes per utilitzar l’autopista, que finalment serà d’entre el 42,5% i el 50% —en funció del tipus de desplaçament. Alhora, els camions seran desviats obligatòriament cap a l’autopista i hauran de quedar fora, obligatòriament, de l’N-340.
Durant la trobada d’aquest dilluns a la tarda, Rull ha assegurat que la setmana passada el Ministeri de Foment va donar el vistiplau a les dues mesures proposades. La Generalitat resta ara a l’espera d’aconseguir l’entesa amb els transportistes. Rull ha aplaudit el suport aconseguit dels alcaldes i ha assegurat que es tracta de mesures que s’aplicaran «de manera immediata». Fonts de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat han assegurat que el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, s’ha compromès personalment amb Rull a aplicar i finançar aquestes dues mesures per descongestionar l’N-340. Davant aquest compromís de l’Estat, el calendari amb què treballa la conselleria és que els desviaments dels transportistes i les bonificacions podrien estar en marxa entre finals d’any i principis del 2018. Rull ha subratllat que es tracta de mesures «transitòries» fins que la Generalitat desplegui el sistema de vinyeta a les autopistes.
Pel que fa al territori, a la reunió hi han assistit els alcaldes i representants municipals d’Alcanar, Amposta, Aldea, Camarles, l’Ampolla, el Perelló, Tortosa, l’Ametlla de Mar, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar, Altafulla, Mont-roig, Vila-seca, Cambrils, Torredembarra, Roda de Berà, Creixell, l’Arboç, Bellvei, el Vendrell, Castellet i la Gornal, Cunit, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès i Subirats. Al final de la trobada, l’alcalde del Vendrell i portaveu del denominat Pacte de Berà, Martí Carnicer, ha explicat que han rebut «amb sorpresa» l’anunci conforme l’estat espanyol avala les mesures per millorar la seguretat de l’N-340. «És positiu que Foment entengui la necessitat de fer un retoc per afavorir el trànsit del territori mentre no s’acabi de construir l’autovia A-7», ha destacat, recordant que les bonificacions pels desplaçaments interns és una mesura que els alcaldes ja van demanar fa dos anys al Ministeri en una visita a Madrid.
Carnicer ha definit les bonificacions dels veïns i el desviament de camions com a mesures «pal•liatives» mentre la Generalitat defineix com resol de forma definitiva la mobilitat al Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’alcalde del Vendrell s’ha referit així tant a la construcció dels trams inacabats de l’A-7 com a la implantació de la vinyeta com a sistema de pagament a les autopistes. «Les d’ara són mesures per no deixar el territori col·lapsat», ha afegit.
Font: http://delcamp.cat/noticia/260056/el-tram-tarragoni-de-lap-7-gratuit-per-als-residents-que-vagin-i-tornin-el-mateix-dia