PROPOSTA DE MODIFICACIO PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIO URBANISTICA DE MONT-ROIG DEL C. EN DIFERENTS AMBITS DE L’AV. DE BARCELONA DE MIAMI PLATJA .
Ens proposen la creació de dotze figures de gestió urbanística al voltant de l’avinguda de Barcelona. Proposen modificar l’edificabilitat i el volum dels habitatges a 12 zones de l’Avinguda Barcelona de Miami Platja i la idea és passar de zones on per cada 100 m² de solar es podia construir fins a 150 m² de casa, i ara, amb aquesta modificació, passaríem com a regla general per cada 100 m² de solar construït fins a 250 m² i com a màxim 300 m² per cada 100 m² de solar.

Amb aquesta modificació s’aconsegueix un major volum d’edificabilitat i els habitatges que es podrien fer serien més grans de l’habitual, però, encara petits, ja que serien de 80 m² construïts les de protecció oficial i de 90 m² els d’habitatge lliure.

És evident que cal fer de protecció oficial perquè la llei ens obliga i a més se’ns diu que les alçades màximes proposades equivalen a planta baixa i set plantes i respecte a l’ocupació màxima de la parcel·la es proposa augmentar-la fins al 100%.
Això ho diu a l’informe, però no fica com ha de ser, ja que caldrà fer un projecte de reparcel·lació i urbanització pagant els propietaris, és clar i en un termini de dos anys .

I al nostre grup municipal després de revisar exhaustivament l’expedient ens segueixen surtin dubtes i preguntes com:

Si algun propietari no s’hi vol avenir que passarà, serà d’obligatori acompliment… o si no fa el projecte, es quedarà igual la modificació puntual?
Ens contesten al Ple que no

No es planteja una uniformitat estètica que es pugui aplicar als edificis ja vigents per unificar (tancaments, reixes, escales, etc.) estaria be establir una pauta per a les parcel.les no afectades per la modificació perquè en un futur es puguin corregir detalls i igualar estèticament tot el frontal.

O la modificació estètica del frontal de l’Avinguda Barcelona en referència als locals, en quin punt es troba?

O la correcció d’electrificació aèria per quan es farà…
I per últim, en el moment de la celebracio del Ple, no s’ha parlat amb tots els propietaris, aixo vol dir que poden quedar parcel.les lliures també interessades en ser incloses a la modificació .

Ens va estranyar molt la rapidesa amb la qual han preparat aquesta modificació puntual, ja que l’informe l’equip de govern el rep dia 29 de gener i 40 dies després ja el tenim sobre la taula. Veiem molt clar l’informe favorable que ha fet l’arquitecte municipal, amb correccions, però l’informe jurídic, el qual també té correccions no diu clarament que sigui favorable és veritat que diu que es pot aprovar inicialment, però en modificacions com aquesta que afecten de manera important al nostre planejament creiem que hauria de figurar.

Hem de dir que després de veure amb molta atenció el projecte d’aquesta modificació que, per cert, en sembla un projecte molt ben fet, ens sobta que la modificació (una requalificació urbanística singular) estigui basada en criteris de titularitat i no en criteris urbanístics. No som especialistes en aquest tema, però no tenim clar que això sigui massa legal. Nosaltres pensem que una modificació aixi hauria d’estar recolzada, alhora d’escullir les parcel.les afectades, per criteris com la situació, la conveniència estrategica o altres motius de caire relacionat amb l’urbanisme, en aquest cas s’han escullit segons criteris practics de baix nombre de propietaris, per facilitar l’acord.

Sembla que la intenció sigui la de conformar un sky line a l’Av. Barcelona, s’ha pensat també en el tipus de turisme que ens visita? un turisme familiar, al que no li agraden les zones massificades, que gaudeixin de tranquil·litat i amb aquesta modificació puntual, si s’arriba a desenvolupar, creiem que tampoc s’ajusta a allò que els turistes busquen quan volen venir a visitar-nos. Aquesta modificació hauria de fer valdre aquests valors que busca el nostre turisme i també nosaltres com a població : els espais oberts integrats amb la natura, construccions que no massifiquin les zones, amb espais comercials i de serveis de qualitat.

Ens sembla encertat mirar de corregir el que no ens agrada de l’avinguda Barcelona, però creiem per exemple que l’alçada hauria d’estar limitada a la màxima alçada de cada illa per gaudir d’una avinguda homogènia, maca, ecològica, sostenible i integrada en l’espai. Per exemple el solar del Sub àmbit nº 1 de l’Avgda dels Àngels, aquí per nosaltres seria lògic que hi vagi un edifici de 7 plantes perquè és contigu a un edifici que ja les té.

És important que els pisos que es facin siguin grans, perquè puguin arribar a ser pisos de residència habitual, i no de segona. Volem una avinguda que sigui mediambientalment sostenible, que tots els edificis vagin en consonància amb les alçades, que les obres que es puguin arribar a fer es facin amb materials que no vagin en contra del medi ambient.
Aquest seria el nostre plantejament i per últim ens fem una última pregunta :

Hi ha la percepció d’un increment en la demanda de pisos tan important que els hagi fet prendre aquesta decisió de fer aquesta modificació puntual?

Nosaltres creiem que no existeix una pressió demogràfica tan important com per fer una modificació d’aquest tipus. Però al final, amb la nova regidora de VerdsX+ a l’equip de govern s’aprova per unanimitat aquesta modificació puntual : el seu model d’urbanisme !!!
No hauria estat malament recolzar el criteri en una consulta popular….


MODIFICACIO PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIO URBANISTICA MUNICIPAL (POUM) DE MONT-ROIG DEL CAMP PER A LA PERMUTA DE LA QUALIFICACIO DEL SÒL DESTINAT A ZONES VERDES I EQUIPAMENTS A MIAMI PLATJA, PER LA IMPLANTACIO D’UN EQUIPAMENT A LA PLAÇA GIRONA.
Una vegada convocat aquest ple i revisats els punts a tractar, els regidors del nostre grup municipal vam voler comentar el punts fisicament des dels lloc on es pretèn realitzar els canvis que proposa l’equip de govern. En concret en el punt que es refereix a la permuta de l’us de les dues zones esmentades la de costa zefir i la de la plaça girona , amb la finalitat de destinar aquesta última com emplaçament per a la construcció de l’ecoespai que ens varen presentar com afer sobrevingut el passat setembre.
En un principi es va confeccionar una memoria raonant la motivació per construir l’espai a a l’avinguda Gil vernet , manifestant que s’havia escullit un emplaçament central perque volien que fos un lloc amb proximitat a la gent …… tot i que a la pràctica la intenció final era que es construis a la Plaça Tarragona, pero es veu que tampoc ha pogut ser aixi.
La Plaça Girona ara mateix esta destinada a un espai de parc i zona verda. Per a tirar endavant aquesta modificació ens presenten una memoria que no preveu ni estudi social, ni mediambiental, ni procés de participació ciutadana, emparant-se en el fet que no es perd ni un ús ni l,altre en la permuta, però en canvi pensem q el tipus d,equipament que posteriorment s,hi vol construir també val la pena valorar-lo si estaria en el lloc adequat . Actualment la plaça Girona es un espai envoltat de :
– Vivendes de segona residencia
–  Amb una via del tren en procés de desmantellament i amb un futur incert però pel que sabem es centra o be en una via verda o be en un espai de transport public com a tramvia.
– Molt proper també al Passeig Mediterrani i al Passeig Maritim : espais neuràlgics de la zona turística per la seva proximitat a les cales .

Considerem que l‘ús que li correspon a un espai així no es pas el del proposat ecoespai i si clarament per una zona de verda i amb ús de parc d’oci.
Un lloc de trobada empresarial, amb espais per a reunions privades, actes de formació, un espai de generació de sinergies entre empreses, on es volen fer accions de foment de la cultura eco… com ja vam manifestar al ple del setembre, pensem que ha d’estar en un entorn empresarial , fer que en un mateix espai es barregin els interessos d’entitats empresarials i de persones privades no es com nosaltres ho proposariem i, per suposat no vam votar a favor d’aquesta proposta destinada a construir un edifici tan multifuncional que ens fa sospitar un fracàs que el porti a una nul.la fuincionalitat final.
La nostra proposta es la de que un espai empresarial i de foment de l’ecologia empresarial, ha d’estar on es realitzin aquestes activitats i si actualment no es consideren valids els espais que tenim , doncs poden esperar i accelerar els processos perque un polígon en condicions pugui ser una realitat com abans millor.
Un espai empresarial no ha de construir-se entre habitatges de segona residencia, totalment buits durant com a minim 5 mesos a l’any i plens la resta dels mesos , de families que busquen un espai de tranquilitat i gaudi.
El nostre vot aquest punt va ser en contra.


PREC PER DEMANAR QUE EL SERVEI D’ARXIU MUNICIPAL S’ADAPTI A LA NORMATIVA VIGENT.
Vam incloure als precs d’aquest Ple un tema relacionat amb un dels equipaments municipals que, segons ens consta, no gaudeix del suficient interès per part de l’equip de govern pel que fa al seu manteniment i dotació de recursos.

Farà vora un any que una entitat del municipi va adreçar una comunicació a aquest Ajuntament posant de relleu la desatenció que pateix actualment un servei que hauria de ser estratègic en la gestió municipal; aquest servei és el que, segons reglament aprovat pel Ple d’aquesta Corporació l’any 2009, té les funcions següents:

La gestió dels documents administratius.
L’accés a la documentació.
La protecció i la difusió del patrimoni documental.

Es tracta del Servei d’Arxiu Municipal del qual, malgrat que l’article 3 del seu Reglament especifiqui que l’”Ajuntament garanteix el manteniment i promoció d’aquest servei”, som conscients que això no ha estat així.

D’altra banda, en la comunicació que l’ACAM va transmetre a l’Ajuntament també s’hi advertia l’obligació de complir amb els requisits tècnics establerts al Decret 190/2009 per tal de poder integrar-se al Sistema d’Arxius de Catalunya. En aquest sentit, cal tenir present l’article 20 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, en què s’estableix que els arxius dels municipis de més de 10.000 habitants han de formar part d’aquest Sistema.

Sovint no valorem prou el patrimoni documental històric, ni som prou conscients de les implicacions que aquest servei té a l’hora de respondre de manera eficaç les demandes dels ciutadans i dins també de la mateixa administració municipal. Cada vegada més se’ns demana:

Accés ràpid a la informació.
Transparència i eficàcia administrativa.
Protecció de les dades de caràcter personal.
Consulta de documents cada vegada més recents.

De fet, històricament els arxius han estat les institucions encarregades de garantir el dret constitucional d’accés a la informació pública, desenvolupat per les lleis estatal i autonòmica de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La transparència implica la inexistència de traves discrecionals o injustificades per accedir a la informació; una informació que ha de ser de qualitat, autèntica i de confiança.

Vam citar també un exemple que hem conegut que s’ha produït en diferents casos i que estaria directament relacionat amb la preservació i la gestió documental d’aquest Ajuntament, i que pensem que ilustra molt la nostra petició: coneixem de primera mà que el departament d’urbanisme ha demanat a diversos ciutadans, en el tràmit de permisos d’obres, que justifiquin una obra consolidada i realitzada fa més de 50 anys, presentant la llicència d’obres que van obtenir en aquell moment. És molt difícil i quasi impossible que es conservi aquesta documentació per part d’un particular, jo diria que fins i tot ho és en el cas d’una empresa. Evidenment si l’administració disposés d’un sistema de gestió documental, aquestes peticions no serien necessàries.
L’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp és un servei públic i com a tal ha d’estar dotat dels recursos materials, econòmics i humans per tal que pugui exercir les seves funcions tan de suport a l’Administració com en l’àmbit patrimonial i cultural i garantint els drets individuals i d’història i memòria col.lectiva.

El nostre prec va estar adreçat a instar l’equip de govern local a parar atenció en aquest fet i a dotar el servei públic d’arxiu municipal dels recursos materials, econòmics i humans necessaris per al disseny i desenvolupament d’un sistema municipal d’arxiu com cal.