El Jordi Ledesma és un escriptor cambrilenc que ja ha vist publicades tres novel·les seves: Narcolepsia(2012) -que també va ser publicada a Mèxic-, El diablo en cada esquina (2015) i Lo que nos queda de la muerte (2016). A més, també ha autopublicat un poemari –Agua de mayo– (2003) i ha col·laborat en el recull Diez negritos: nuevas voces del género español amb El eco inexistente (2015). A més, l’autor cambrilenc confia en tenir enllestida una altra novel·la a finals d’estiu.
Ledesma confessa que, des de ben petit, ha tingut vocació de narrador. “Quan era un nen, escrivia contes. Quan era adolescent, poemes. Tot eren petites històries”, detalla. Actualment, l’estil que el caracteritza es decanta pel gènere negre perquè Ledesma considera que, d’aquesta manera, “aconsegueix fer un retrat del món tal i com ell l’entén, denunciar les injustícies i treure a relluir el que passa als carrers: abús, marginalitat, conductes fosques que són metàfores del que passa a la nostra societat, en la qual el crim hi és intrínsec des del mateix moment en què comencem a conviure”.
Entrevistes amb delinqüents per posar-se en la seva pell
La seva font d’inspiració és ben diversa: d’una banda, Ledesma explica que intenta emular els autors que li agraden amb la seva veu pròpia. D’altra banda, beu de les pàgines de successos dels diaris -“sempre he tingut morbo per aquestes coses”, diu entre rialles- i també s’entrevista amb delinqüents per saber de primera mà com operen a l’hora de delinquir.
En la seva darrera creació (Lo que nos queda de la muerte), l’escenari és Cambrils. “No ho diu directament en el text, però qualsevol cambrilenc ho veurà: un poble amb dos fars, entre Reus i Tarragona”, explica Ledesma. El rerefons d’aquesta novel·la “s’assembla molt al que ell va viure, i els personatges tenen a veure amb ell”, narra l’escriptor. D’aquesta manera, confecciona una història quotidiana i propera que, tal i com reconeix Ledesma, “no li ha costat gens de contextualitzar, perquè va viure en el lloc i en l’època del narrador”.
“Els delinqüents són humans”
“No deixen de ser persones que tenen una feina extrema. Crec que d’això van les meves històries. Per exemple, Narcolepsia tracta de gent bona que fa coses dolentes. En tot cas, les meves històries són fictícies però discorren en un món real. Jo vull fer realisme amb les meves novel·les. A partir de preguntes que jo em faig, creo els meus personatges i els meus escenaris. I l’objectiu de la meva literatura és que els lectors es qüestionin encara més coses”, reconeix Ledesma. Per tant, són novel·les que no responen els interrogants. Al contrari: generen més incertesa per estimular el lector al voltant del món en què vivim i de la societat que conformem.
Font: http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=23796
